La Galería Fotogràfica il mondo participa amb la projecció de cinc curtmetratges conjuntament amb la cloenda de l´exposició Gitanos de la Perona d´Esteve Lucerón que serà l´últim dia que es tindrà l´oportunitat de veure-la a la sala . 

Durant el darrer any, aquesta iniciativa cultural ha crescut amb més força que mai, aconseguint molt bona acollida i la participació de les més de 70 galeries adherides de tota Catalunya.

.El dissabte 9 de juny, les galeries d’art de Catalunya es convertiran en un espai sensorial en què el silenci (shhh) ajudarà a gaudir de l’exposició de les obres i del conjunt d’activitats complementàries: observar, escoltar, reflexionar (amb una Moritz) i, finalment, emocionar-se i compartir-ho.

PROGRAMA D´ACTIVITATS D´IL MONDO 

Lluís Bassat recomana la Festa de l’Art a les Galeries

D´ESTEVE LUCERÓN

EXPOSICIÓ: DEL 5 DE MAIG FINS EL 9 DE JUNY

L´assentament barraquista de La Perona va ser una mostra de segregació social heretada pel franquisme, que va perviure a Barcelona fins el 1989.

El fotògraf Esteve Lucerón Navarro (La Pobla de Segur 1950) va documentar gràficament La Perona des de la proximitat humana i la militància política al Moviment Comunista de 1980 a 1989.

L´exposició, coproduida pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i UPIFC Sindicat de la Imatge, és fruit d´una extensa revisió del fons documental per part del sindicat al qual pertany l´autor.

• El possitivat de les còpies (paper baritat 30×40 amb qualitat d´arxiu) ès de Jordi Gratacòs (UPIFC), tret d´algunes de color que han estat a càrrec de Paul Boswell.  

Los Gitanos de la Perona d´Esteve Lucerón

ESTEU CONVIDATS!

L’exposició està estructurada en tres àmbits i dóna compte de la relativa multiplicitat de plantejaments i formats expositius que van caracteritzar les activitats del CIFB. El primer àmbit inclou representacions dels barris populars i els seus habitants: les zones en decadència, algunes comunitats marginalitzades com el barri barraquista de La Perona, documentat per Esteve Lucerón que precisament inaugura la seva exposició sobre aquest ja inexistent barri ¨GITANOS DE LA PERONA¨ del 4 de maig i fins el 9 de juny a il mondo.

El segon àmbit està dedicat íntegrament a la projecció de diapositives sobre l’antic Hospital Mental de la Santa Creu, realitzades per tres fotògrafs estretament vinculats al CIFB – Jesús Atienza, ( que va exposar anteriorment a il mondo, del 13 de desembre al 14 de gener del 2011, TEMPS DE BARCELONA, una sèrie de 18 fotografies de Barcelona de l’any 1978 al 1980), Pep Cunties i Eduardo Subías–, tal com es va presentar el 1980 en una projecció pública, acompanyada de la música de piano de Mariano Zuzunaga, pianista a més de fotògraf.

L’últim espai conté una selecció de treballs centrats en la representació d’espectacles populars i pràctiques carnavalesques, que visibilitzen el paper clau que van tenir les subcultures –en particular la gai i la transsexual– i les seves formes de resistència en l’emergència de nous comportaments socials durant la transició, de cara a la reconquesta de l’espai públic democràtic. En aquest bloc s’hi poden veure reportatges d’Eduardo Subías, Anna Boyé i Jordi Sarrà sobre els entorns de la boxa i la lluita lliure; l’extens document sobre El Molino de Josep Tobella; i dues sèries de Lucho Poirot i Miquel Arnal sobre, respectivament, els transsexuals al Carnaval de Sitges i sobre el maquillatge i la preparació d’Ocaña durant els carnavals del 1978 i el 1979. La sala es tanca amb una sèrie sobre el dia a dia d’un circ de grup Extra! (integrat per Sergi Capellas, Jordi García i Xavier Rosselló) el 1980, que va ser una de les exposicions més grans i ambicioses del CIFB.

EXPOSICIÓ: DEL 15 DE MARÇ FINS EL 28 D´ABRIL.

Rusc
Colmena Ibicenca

MARE NOSTRUM

   Elenco

Fenicios, beréberes, iberos, romanos, helenos, árabes, judíos,

egipcios, venecianos, almorávides ,tarraconenses…

Dólmenes, templos, talayots, nuraghe…

Frescos, mosaicos, monolitos …

Costas, islas, desiertos, penínsulas y continentes.

Trigales, pinares o viñedos.

Almendros, acacias, sabinas, higueras y encinares,

naranjos y limoneros.

Cañaverales, palmeras y nenúfares.

Golondrinas y flamencos, gaviotas, delfines y palomas.

Lagartijas esmeralda o pequeños dragones del color de la miel.

Amapolas o mimosas, alhelíes, jazmines y rosas amarillas.

Olor a romero y albahaca. Lavanda, tomillo, salvia o

hierbabuena.

Ojos negros como una noche sin luna, azules como

el mar, transparentes como los niños, verdes como

los pinos o marrones como el roble.

Cabellos rizados, lacios, ondulados,

Ensortijados como caracoles.

Amaneceres, puestas de sol y lunas de oro

duermen sobre este Mediterráneo tan mío como tuyo

                                                            Isa Albareda

He tenido la fortuna de recorrer, junto con la autora, mi amiga, el mundo interior de las palmeras y de los nenúfares, que con tanta fuerza, describe. En ella se camina por el universo de las emociones, sentimientos y, en definitiva, por la vida. Está llena de belleza formal y profundo contenido poético.

Elena García 

ENLLAÇ. Còpia original fotografia analògica en color sobre paper d´emulsió gelatina clor-bromur de plata.

La fotografia, que en un sentit clàssic i referencial prova l’existència d’aquest referent –la fotografia no surt del no-res, sempre hi ha un objecte de referència- ha anat expandint les seves possibilitats tècniques i creatives vers una fotografia que, igual com s’ha anat esdevenint en el camp pictòric i altres disciplines artístiques, arriba a l’abstracció pura.

Una mostra viva d’aquest pas d’una cosa a l’altra, i expressant-les totes dues d’una manera subjectiva, més encara: en un llenguatge visual molt íntim, que arriba al cor de l’objecte, és l’exposició Palmeres/Nenúfars, de Maria Dolors Carmona, a la Galeria Fotogràfica Il mondo. Podrà visitar-se fins al 10 de març.

Els treballs exposats estan realitzats amb càmera fotogràfica analògica. La sèrie Nenúfars i algunes de les imatges que integren la sèrie Palmeres, realitzades en blanc i negre, han estat creades al laboratori de la pròpia autora, d’àmplia formació en aquest camp. Les fotografies en color han estat revelades en paper d’emulsió gelatina clor-bromur de plata, que donen una qualitat vellutada a les imatges. Fins aquí la tècnica, important per a la consecució del missatge que es vol expressar a través de la fotografia creativa.

Perquè aquest, el de la creació, és el terreny on es mou l’excel.lent treball fotogràfic de Maria Dolors Carmona, iniciat l’any 1990. Així, a través d’unes composicions asimètriques però harmòniques, la sèrie Nenúfars no perd el referent, que són els nenúfars, i en tot moment les imatges transmeten a l’espectador moments epifànics, que l’autora titula Enigma, Maduresa, Convivència, Diàleg, Ondulació, Resguard…La referència, però, va més enllà de la forma banyada per la llum –ingredient imprescindible per a la gradació visual- per a convertir-se en un vehicle artístic que, en efecte, provoca un estat d’ànim.

En tot artista compromès no només amb el seu treball sinó en la seva evolució, hi ha sempre un explorador. Així, en la sèrie Palmeres, Maria Dolors Carmona ens ofereix materialitzat en unes imatges francament impactants i suggeridores, un camí que s’endinsa en l’abstracció de formes que en algun moment recorden les palmeres, però com vistes la seva forma i textura a uns pocs centímetres dels ulls. De manera que les formes característiques de les palmeres es dilueixen per formar una imatge abstracta. Imatge abstracta, però, que transporta sentiments tan indefinibles com sensibles, com ara els que expressen les obres titulades Passió, Extasi, Emergent o la sèrie Brases.

Deia Vasili Kandinsky respecte de la pintura: La pintura és un art, i l’art, en el seu aspecte global, no és una creació inútil d’objectes que es desfan en el buit, sinó una força útil que serveix per a la sensibilització de l’ànima humana.

Això val també per a les creacions fotogràfiques de Maria Dolors Carmona. Tant la sèrie Nenúfarscom la sèrie Palmeres pretenen el mateix: constituir-se en icones de meditació, mandales, objectes visuals que sense deixar de ser artístics siguin també vehicle de la vida interior de coses i persones unides espiritualment més enllà de la forma.

Teresa Costa-Gramunt

Còpies originals realitzades en fotografia analògica en color sobre paper d´emulsió de gelatina clor-bromur de plata.

Dentro de sólo cien años, al paso que va la degradación del medio ambiente, el picudo, ante la ausencia de sus depredadores tradicionales, habrá terminado con las Palmeras y, el agua contaminada, con los Nenúfares. Para ver una Palmera o un Nenúfar habrá que ir a casas de particulares o a museos. En más de una sala, en un lugar destacado, estarán las fotografías de Dolors Carmona. Habrá quien, recordando al hiperrealista Magritte, por un momento, piense que tampoco “esto es una Palmera”, ni “esto otro un Nenúfar”. Ni falta que hace, pensarán. Para eso ya está la fotografía. Y, en su reflexión pictórica, tratarán de imaginarse lo cerca que debió estar Dolors, de las cosas, para poderlas transformar, primero en sentimiento, después en contenidos de conciencia y, finalmente, en Arte. En la obra de Dolors no hay Palmeras ni Nenúfares: hay Sentimiento, Reflexión y Arte.

Juan de Dios García Martínez.

Transcendència

Copia original realizada en fotografía analógica revelada

por la autora sobre papel de emulsión de gelatina clor-bromur de plata  23×23 cms. 

Firmada y numerada por la autora. 

Vegetación. Conjunto de los vegetales propios de un lugar o región, o existentes en un terreno determinado. Dolors Carmona elige dos tipos de vegetación: palmeras y nenúfares. Aire y agua, cielo y tierra. Más allá de la belleza de las plantas, de su composición o de su estructura, la autora las interpreta, las recrea, las inventa en formas y colores hasta conseguir que su identificación ya no importe; es decir que al contemplar estas imágenes ya no vemos palmeras y nenúfares o viceversa, sino la forma de vivirlas, que incluye obviamente la manera de mirarlas.

Filosofía. Conjunto de saberes que busca establecer, de manera racional, los principios más generales que organizan y orientan el conocimiento de la realidad, así como el sentido del obrar humano ¿Filosofía o fotografía? Más bien filosofía de la fotografía disfrazada en nenúfares y palmeras.

Juan Miguel Sánchez Vigil

PALMERES / NENÚFARS

MARIA DOLORS CARMONA

EXPOSICIÓ: del 26 de Gener al 10 de Març del 2012.

¨ La María Dolors refon la tradició i la modernitat,

la bellesa clàssica i l´espiritualitat amb la qual cosa en les seves

imatges cohabiten el tangible i l´eteri, l´intangible i el concret. ¨

                                                                                A. Molinero Cardenal