personal poland

PERSONAL POLAND
 
Polònia intriga. Intriga qualsevol poble o cultura que es fonamenti en el sincretisme. No es tracta aquí d'hibridar dues religions sinó religió i nacionalisme. I més encara, religió, nacionalisme i història recent. El fruit de la tríada proporciona una solució singular, densa; un discurs que defuig la lògica aparent. La substància polonesa xoca, sorprèn, atreu i sedueix, precisament per això, per la unió contra-natura d'elements dispars, per la relació dialèctica entre conceptes i visions de la realitat.

Polònia és capaç de gestionar l'ineludible desajustament d'aquest engranatge, fer-lo seu com a signe d'identitat. El fervor religiós, que va ser exaltat pel difunt Papa Joan Pau II, s'abraça a una classe obrera hereva del més pur proletariat d'arrel soviètica. Catolicisme i marxisme van vertebrar el binomi de la seva història pròxima fins a coagular-ne l'essència nacional. Una figura que semblava impossible.

Per tot això, Polònia perviu, als ulls del foraster, en un limb moblat amb un patrimoni arquitectònic comunista, rígid, rotund, ortogonal, sense lloc per a ornaments ni mitges tintes. I el seu territori, saltat de signes d'un catolicisme exacerbat, carrega amb l'amarga memòria de les atrocitats nazis, ancorada als camps de concentració, avui conservats com a espais històrics.
Polònia traspua un sentiment erràtic, que navega entre l'amargor i l'alegria continguda, a través de la tènue, melancòlica llum del Nord. Polònia és el país del somriure agredolç, amarat de pesantor. Un somriure profund, que s'expressa amb l'escala de grisos, com la naturalesa pròpia del país.
 

Eliseu T. Climent