ENLLAÇ. Còpia original fotografia analògica en color sobre paper d´emulsió gelatina clor-bromur de plata.

La fotografia, que en un sentit clàssic i referencial prova l’existència d’aquest referent –la fotografia no surt del no-res, sempre hi ha un objecte de referència- ha anat expandint les seves possibilitats tècniques i creatives vers una fotografia que, igual com s’ha anat esdevenint en el camp pictòric i altres disciplines artístiques, arriba a l’abstracció pura.

Una mostra viva d’aquest pas d’una cosa a l’altra, i expressant-les totes dues d’una manera subjectiva, més encara: en un llenguatge visual molt íntim, que arriba al cor de l’objecte, és l’exposició Palmeres/Nenúfars, de Maria Dolors Carmona, a la Galeria Fotogràfica Il mondo. Podrà visitar-se fins al 10 de març.

Els treballs exposats estan realitzats amb càmera fotogràfica analògica. La sèrie Nenúfars i algunes de les imatges que integren la sèrie Palmeres, realitzades en blanc i negre, han estat creades al laboratori de la pròpia autora, d’àmplia formació en aquest camp. Les fotografies en color han estat revelades en paper d’emulsió gelatina clor-bromur de plata, que donen una qualitat vellutada a les imatges. Fins aquí la tècnica, important per a la consecució del missatge que es vol expressar a través de la fotografia creativa.

Perquè aquest, el de la creació, és el terreny on es mou l’excel.lent treball fotogràfic de Maria Dolors Carmona, iniciat l’any 1990. Així, a través d’unes composicions asimètriques però harmòniques, la sèrie Nenúfars no perd el referent, que són els nenúfars, i en tot moment les imatges transmeten a l’espectador moments epifànics, que l’autora titula Enigma, Maduresa, Convivència, Diàleg, Ondulació, Resguard…La referència, però, va més enllà de la forma banyada per la llum –ingredient imprescindible per a la gradació visual- per a convertir-se en un vehicle artístic que, en efecte, provoca un estat d’ànim.

En tot artista compromès no només amb el seu treball sinó en la seva evolució, hi ha sempre un explorador. Així, en la sèrie Palmeres, Maria Dolors Carmona ens ofereix materialitzat en unes imatges francament impactants i suggeridores, un camí que s’endinsa en l’abstracció de formes que en algun moment recorden les palmeres, però com vistes la seva forma i textura a uns pocs centímetres dels ulls. De manera que les formes característiques de les palmeres es dilueixen per formar una imatge abstracta. Imatge abstracta, però, que transporta sentiments tan indefinibles com sensibles, com ara els que expressen les obres titulades Passió, Extasi, Emergent o la sèrie Brases.

Deia Vasili Kandinsky respecte de la pintura: La pintura és un art, i l’art, en el seu aspecte global, no és una creació inútil d’objectes que es desfan en el buit, sinó una força útil que serveix per a la sensibilització de l’ànima humana.

Això val també per a les creacions fotogràfiques de Maria Dolors Carmona. Tant la sèrie Nenúfarscom la sèrie Palmeres pretenen el mateix: constituir-se en icones de meditació, mandales, objectes visuals que sense deixar de ser artístics siguin també vehicle de la vida interior de coses i persones unides espiritualment més enllà de la forma.

Teresa Costa-Gramunt